No ens trepitgem la manguera
El Periódico.com :· Opinió
Les tasques que porten a terme els bombers abasten emergències de diversa mena com ara incendis, rescats, sinistres viaris o inundacions. Aquestes funcions són exercides a Catalunya pels bombers de la Generalitat (5.000 efectius, més els de temporada), els de les entitats locals (Barcelona en té uns 550) i els d'empresa. En resum, més o menys un bomber professional per cada 1.100 habitants. França té uns 40.000 bombers professionals (un per cada 1.600 habitants aproximadament) i Nova York, amb uns 11.600, en suma també un per cada 1.600 habitants. En resum: Catalunya té a simple vista una ràtio envejable, almenys tant com l'enorme prestigi de què gaudeix la professió de bomber segons les enquestes de prestigi ocupacional, que la situen al capdavant, juntament amb els científics i els professors.
No obstant, més enllà de les ràtios, hauríem de considerar que aquestes no són indicatives de manera directa d'una millor o d'una pitjor gestió, en la mesura en què es refereixen a realitats que són diferents.
França té, a més dels professionals, 210.000 bombers voluntaris (gairebé el 80% del total). Aquesta organització basada en el voluntariat gestiona un territori de malla estreta, molt més eficient que un d'altament centralitzat. El mateix model existeix en alguns països d'Amèrica Llatina. En el cas de Nova York, els seus bombers atenen un àmbit extraordinàriament variat. A més de respondre a incendis en qualsevol tipus d'edificis –incloent-hi els gratacels de Manhattan–, han de fer-ho en una multitud de ponts i túnels, grans parcs i zones boscoses, sense oblidar el sistema de metro més gran del món. Com la majoria dels cossos de bombers dels Estats Units, el FDNY està organitzat de forma similar a una unitat militar. Malgrat això, davant catàstrofes com, per exemple, la de l'11-S de l'any 2001, afloren ineficiències injustificables que requereixen millores en mitjans (sobretot en comunicacions i en equips de protecció personal).
Ampliar el voluntariat
Si bé pel que fa a recursos humans i materials en el cas català ens situem en paràmetres que són semblants als d'altres països del nostre entorn, val la pena destacar algunes bones pràctiques que hi podríem incorporar. En primer lloc, seria adequat ampliar el voluntariat (cas francès o llatinoamericà): permetria en el nostre cas no únicament millorar ràtios, sinó també l'eficiència del model, no només per l'ampliació de plantilles de voluntaris (provinents o no de l'atur), sinó pel desenvolupament d'accions filantròpiques i de mecenatge privat. En segon lloc, la difusió de la cultura preventiva d'emergències amb caràcter transversal (cas dels Estats Units): en l'urbanisme, la mobilitat, la indústria o la gestió forestal. No té sentit, per exemple, haver autoritzat o tolerat urbanitzacions dins dels nostres boscos per després enviar-hi els nostres bombers a jugar-se la vida per protegir-les. La governança dels riscos, per ser eficient, ha de ser coherent. El contrari és dilapidar recursos que ja per si mateixos són escassos o, dit d'una altra manera, trepitjar-nos la manguera.
Font: elperiodico.com