Història
El 31 de desembre de 1982 l’Ajuntament d’Organyà i la Generalitat de Catalunya van signar el conveni de traspàs. Tot i això, no va ser fins el 1984 que es van nomenar els primers bombers voluntaris: el Joan Espluga, el Celestí Capdevila, el Jordi Obiols i el Josep Belmonte i, el 1985, el Vicenç López.
El parc s’ubicava a l’Escola Vella, era petit i estava mal equipat. Des de l’any 1978 es disposava d’un BRL (bomba rural lleugera) Land Rover, d’una ambulància i des de 1987, d’un camió Pegaso Egipci.
El 13 de juliol de 1988, el nostre cap de parc, el Joan Espluga, va patir un greu accident mentre apagava foc en un paller a Adrall; li va caure una biga a sobre i va morir. Al cap d’un any el Jordi Obiols també va morir en accident de cotxe. Amb la mort del Joan Espluga el parc va viure moments molt difícils i el futur era molt incert; només un dels bombers estava disposat a continuar. El parc va restar parat durant un temps.
La situaci
ó va romandre així fins que el Cap de Zona de Bombers i l’alcalde Antoni Vila van iniciar contactes amb gent del poble per rellançar els bombers voluntaris.
Així, entre 1989 i 1991 van entrar 12 bombers nous, els quals, amb la seva empenta i il•lusió, van començar amb força aquesta nova etapa.
Es van comprar els primers walki-talkies. El 1992 es va aconseguir una ambulància nova. El 1993 va arribar un tot terreny Land Rover de segona mà, que seria substituït per un de nou el 1996.
El 1997 ens vam traslladar al parc nou situat entre el cementiri i el camp de futbol, molt més gran i funcional.
De 1994 a 2008 han passat pel parc fins a disset bombers més, comptant-hi els quatre aspirants que han entrat aquest últim any.
En total, durant aquests 25 anys han passat pel cos fins a 35 bombers. Tots han posat el seu granet de sorra per fer tirar endavant aquest projecte.
Hem fet de tota mena de serveis: focs forestals -tant als voltants (Santa Fe, Narieda...), com a la comarca (Sallent, Arsèguel...) i arreu de la província i del país (Garraf, Torà, Solsonès...)-, focs de marges, focs d’habitatges i focs de xemeneia; accidents de cotxes i motos, però també de camions, d’autocars, de quads, de bicicletes, de tractors i fins i tot d’helicòpters; rescats de parapent; durant molts anys, trasllats amb ambulància, sobretot cap a la Seu, però també a Lleida, Andorra o Barcelona; recerca de persones perdudes, com ara boletaires; prevencions en curses, festes i aplecs (com el de Santa Fe); obrir pisos; dessembossar clavegueram; treure aigua, i un llarg etcètera.
Més informació 
(PDF 2,19 MB)